La creació de namings

Fa unes setmanes, ens va tocar fer una pràctica sobre la creació d’un nou naming per a un producte, és a dir, crear el nom de marca d’aquell producte.  Concretament, havíem d’idear un nom per a unes noves sabates de pell originals de Menorca, idònies per a caminar per la muntanya i fer esports d’aventura. El nom triat havia d’expressar les qualitats i característiques del producte de manera clara i entenedora per als futurs consumidors.  No va ser una feina tan fàcil com semblava, ja que el nom proposat podia semblar-te ideal com a  nova marca, però el professor o el client, no sempre tenen el mateix punt de vista que tu. Seguidament, anem a conèixer una mica més sobre la teoria que ens va ajudar a fer la pràctica.

Una marca està formada per diversos elements. El primer d’ells és el nom o fonotip, que es tracta del nom de la marca. Després trobem el logotip, que és el nom de la marca escrit amb una tipografia i un color determinats. I per últim, està present l’imagotip, que representa la imatge o el dibuix de la marca.

Pot semblar que buscar un nom per a una nova marca o un nou producte no sigui gaire complicat, perquè penses alguna paraula o alguna frase que tingui alguna relació amb el que es vol representar i ja tens una marca creada; malauradament, no és així. Per a què el nom de una marca sigui bo, fort i tingui un cert èxit, ha de complir una sèrie de condicions. A continuació esmentaré les més importants. Primerament, ha de ser un nom breu, oscil·lant entre una i dues paraules, i millor si només té entre una o dues síl·labes. Per altra banda, ha de tenir una fàcil lectura i memorització, i una certa eufonia. De la mateixa manera, ha de tractar-se d’un nom internacional, de forma que pugui ser aplicat arreu del món sense haver-lo de canviar a causa de la diferència entre cultures o significats del llenguatge. Però, per sobre de tot, ha de tenir una certa relació amb els valors i els trets que fan única a la marca, i per tant, la diferencien de la resta.

Existeixen dues maneres per a crear un nom de marca: el naming inventat i el naming relacionat. El naming inventat es crea a partir de l’utilització de figures retòriques tals com: l’analogia (buscar les semblances entre el producte i alguna altre referent), el contrast, l’evocació (suggerir sentiments positius referents al producte), l’amplificació (ús de noms en grau superlatiu), la confiabilitat (inspirar confiança), la combinatòria, el brainstorming i la utilització de camps semàntics (associar la marca amb conceptes posteriorment desenvolupats). Pel que fa al naming relacionat, es produeix a través de la recerca d’informació en els orígens de l’empresa. En aquest cas també trobem diversos procediments per a realitzar-ho: la denominació patronímica (posar a la marca el nom del seu fundador), per denominació toponímica (posar-li el nom del lloc d’origen), per anagrama (combinar, de manera que diguin alguna cosa de la marca, lletres o síl·labes), per sigles i per les inicials.

A continuació deixo un enllaç amb exemples d’aquest procés de naming :

http://www.logoestilo.com/ejemplos-naming/digitval

Publicat per Eva Jiménez.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en 4. Alta edat mitjana. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s