El pecat

“Només hi ha un pecat, només un. I és el del robatori. La resta de pecats són variacions del robatori”.

Amb l’arribadImatgea del final de la monarquia afganesa les vides d’Amir (fill d’un ric i poderós afganès) i Hassan (fill d’un hazara de classe inferior) es veuen obligades a agafar camins diferents degut a la invasió soviètica de Kabul tot i la forta amistat que compartien. Aquesta és la història narrada a El caçador d’estels, una novel·la  escrita per Khaled Hosseini  i que podríem qualificar de completa ja que tracta temes tan amplis i diversos com l’amistat, la traïció i la fidelitat.

La cita que he escollit pertany a un dels primers capítols del llibre. En ell, Amir ens explica tot el que el seu professor li ensenya sobre l’Islam: les vegades que cal resar al dia, alguns versos de l’Alcorà, tot allò que la seva religió considera pecat, etc. Segons aquest últim aspecte, el professor de l’ Amir en una de les lliçons li digué que beure es considerava com a tal. Com a conseqüència,  s’origina una conversa entre l’ Amir i el seu pare en la qual  quan el pare li diu: “Només hi ha un pecat, només un. I és el del robatori. La resta de pecats són variacions del robatori”.

En un primer moment, aquesta frase pot semblar contradictòria ja que no existeix un únic pecat. Així doncs, si ens centrem en la justificació que es dóna en el llibre i hi apliquem la seva definició (transgressió d’una norma moral), podem arribar a veure que la idea no és tan desgavellada com sembla. Tal i com el pare d’Amir li explica al seu fill, el robatori es podria considerar com a l’únic pecat existent ja que els altres pecats són “furts” de diferents coses. Assassinar és robar la vida d’un home o dona i mentir robar el dret a saber la veritat.

Per acabar, m’agradaria explicar-vos el perquè d’aquesta elecció. Tot i la vessant religiosa que en el llibre pren aquesta cita, la he triada perquè és aplicable a molts més àmbits a part de la religió. Crec que és una bona manera de resumir les diverses normals morals que puguin haver-hi i d’entendre-les  a partir de fer-nos la pregunta a nosaltres mateixos de què li estem privant a una persona quan duem a terme una acció determinada. Coses tan simples com mentir o trair i que nosaltres mateixos fem sovint sense tenir-les en compte  es podrien considerar com robatoris i, per tant, perjudicials per a l’altre persona ja que li estem prenent alguna cosa important que li pertany, ja sigui la veritat o qualsevol objecte.

* Publicat per Mariona Monroig

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en 6. Edat moderna. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s