Naming

En una de les sessions pràctiques d’aquesta assignatura, se’ns va parlar sobre el procés de naming tant en marques noves, extensions de línia o noms per a rellançaments de marques.

Primer es va aclarir què és una marca i quines són les característiques que aquesta ha o hauria de tenir, com són la notorietat, valor de referència o assegurança de progrés, entre altres. Seguidament es van enumerar quins eren els elements que formen la identitat de marca (nom o fonotip, logotip i imagotip) i quines són les característiques que ha de tenir un nom de marca, que són: brevetat, fàcil lectura i pronunciació, eufonia, memorització, assossiació/evocació, distinció, adaptació a l’envàs, sintonia amb els públics, protecció legal i internacionalitat. Per últim se’ns va presentar els dos camins possibles per la creació d’aquests noms de marca, que corresponen a naming inventat o naming relacionat.

Us deixo dos enllaços relacionats també amb la creació de noms, tots dos amb una sèrie de consells a  l’hora d’entrar en l’etapa de naming: el primer, se centra en la brevetat i facilitat de lectura dels noms explicat a partir d’un exemple entre nedadors olímpics, i el segon parla d’uns passos útils a seguir que es troben dins del “Método Roberta” per a la creació de noms.

– Nedadors

http://www.greenmind.cl/document/5%20ideas%20para%20construir%20un%20buen%20nombre.pdf

–  Método Roberta

http://www.hazelblogynolaguerra.es/claves-naming-brand-roberta/

*Publicat per MªAlejandra Roca

Anuncis
Publicat dins de 3. Edat antiga | Deixa un comentari

Urban Trends Barcelona

Imatge 

Dedico este post a mostraros mi último trabajo de diseño. El objetivo era crear elementos gráficos en relación a un evento inventado.

El gráfico es la representación de un “supuesto “evento internacional de moda urbana, bajo el nombre de Urban Trends. Su localización sería la Feria de Montjuïc de Barcelona y el evento tendría lugar del 19 al 21 de julio. En él se realizarían desfiles de marcas urbanas que expondrían sus productos permanentemente durante los días del evento. Además, se realizarían una serie de conciertos dirigidos para el público objetivo en cuestión.

El eslógan ” To be or not to be” va más allá. En primera instancia funciona en el sentido de “estar o no estar a la moda”, “ser o no ser moderno”.  También sirvió para determinar el concepto gráfico, la calavera, basado en la conocida frase de Hamlet. Por otra parte, las calaveras son tendencia. Precisamente nuestro concepto gráfico plasma una calavera “presumida”.  A su vez, vemos un guiño  a la conocida frase hecha “antes muerta que sencilla” y similares.

La tipografía empleada para el naming y el eslógan es Amarelinha Bold. Una letra de estilo informal y desenfadado.  Para la información complementaria he utilizado Century Gothic Bold. Es una letra muy legible, tipo palo. El color de la información es rosa y blanco, al igual que los colores corporativos. Por lo tanto, la intención es que la tipografía y la imagen conformen un todo coherente.

Publicado por Laura Beltrán.

Publicat dins de 2. Edat dels metalls | Deixa un comentari

“La primera persona que debe creer en lo que dices eres tu mismo” (Lair Ribeiro)

Lair Ribeiro es un conferenciante brasileño con experiencia en el campo del desarrollo profesional y personal en países como Europa o Estados Unidos. Cogiendo como referencia la Programación Neurolingüística, enseña a la audiencia a aumentar la capacidad mental de cada uno y a conseguir aquello que de verdad deseamos.

En esta última aportación al blog, voy a compartir con vosotros una cita sacada de El éxito no llega por casualidad, uno de sus libros más famosos El éxito no llega por casualidad. A lo largo del mismo, el escritor nos transmite las claves y secretos del éxito, tanto a nivel personal como profesional. 

“La primera persona que debe creer en lo que dices eres tu mismo”.

Uno de los motivos por los que me ha llamado la atención esta cita es por la relación directa que tiene con la carrera de Publicidad y Relaciones Públicas que estoy cursando actualmente. Elijas la vertiente que elijas,  la finalidad de estas disciplinas es comunicar eficazmente una idea a una audiencia. En el caso de la publicidad, podríamos decir que lo que se quiere conseguir es persuadir a un público para que adquieran un determinado producto; en relaciones públicas podría definirse como la intención de crear una opinión favorable respecto a una empresa u organización. Objetivos que, al fin y al cabo, son muy similares y requieren de una gran capacidad para ganarse a la audiencia.  Y para eso, debes de conocer a la perfección cuál es el mensaje que se desea transmitir. Pero no vale solo con eso. Lo verdaderamente importante es asimilarlo, y creer sin ninguna duda en ello. Porque el público es muy listo y enseguida se da cuenta de cuando alguien está convencido de lo que dice, cosa que ayuda a convencerlo, ya que eso transmite gran sensación de seguridad.

Aunque también se puede aplicar a cualquier ámbito de nuestra vida. Es crucial saber qué es lo que estamos diciendo para poder expresarlo de manera fluida y natural. Nunca debemos pensar que lo que pensamos y decimos no tiene ninguna importancia. Porque si nosotros no creemos en nosotros y en aquello que decimos, difícilmente podrán hacerlo aquellos que nos escuchan.


* Publicado por Eva Jiménez.

Citació | Posted on by | Deixa un comentari

“If you reach for the stars, you may not quite get one, but you won’t come up with handful of mud either”, Leo Burnett

“If you reach for the stars, you may not quite get one, but you won’t come up with handful of mud either”

Aquesta cita de Leo Burnett em va cridar molt l’atenció mentre llegia el llibre titulat “5 Giants of Advertising” de Philippe Lorin. En aquest llibre s’explica i s’analitza la vida i tasques de 5 grans figures de la publicitat, començant primer per Albert Lasker, Marcel Bleustein, David Ogilvy, Bill Bernbach i l’autor de la cita que he triat per a aquesta secció, Leo Burnett.

Leo Burnett va néixer a Michigan el 1891. Va créixer observant com el seu pare ideava la publicitat per a la seva pròpia botiga de queviures, i va començar a treballar al departament de publicitat de Cadillac Motor Company al costat d’un dels grans copywriters d’aquella època: Theodore MacManus. El 1935 va inaugurar a Chicago la seva pròpia agència, Leo Burnett Inc., la qual va arribar a convertir-se en l’enveja dels de Madison Avenue i una nova “Meca” de la publicitat. Va ser un gran treballador i la seva passió per la publicitat no el feia esperar ni honors, ni premis i tampoc diners. La seva feina era la seva vida i considerava que la clau i l’eina principal era la creativitat. La seva missió era emfatitzar el producte que s’intentava vendre i no pas l’anunci en sí (“What a great product!” vs. “What a great adverstisement!”). Va ser sempre fidel als productes dels seus clients, dels quals cal destacar sobretot Marlboro amb la llegenda del cowboy com a protagonista de les seves campanyes, el moresc amb el seu “Green Giant”, el ferrocarril Santa Fe o la cervesa Guiness, entre molts altres. Gràcies a tots aquests importants i destacats treballs es va arribar a parlar d’una “Burnettització” de la publicitat americana. Burnett serà sempre recordat pel famós bol amb pomes vermelles a la recepció de l’agència i pels llapis negres que sempre utilitzava quan treballava.

La frase, que podria traduir-se com “si intentes arribar a les estrelles, pot ser que no n’aconsegueixis agafar cap, però tampoc acabaràs amb la ma plena de fang”, és un clar reflex de la seva forma de viure i de fer la feina. Amb aquesta frase, vol donar empenta a totes aquelles persones que s’han proposat aconseguir alguna cosa a la vida, sigui el que sigui. Perquè si s’intenten fer les coses, pot ser que no les aconsegueixis tal i com s’havien pensat des d’un principi, ja que en aquesta vida no tot és sempre com es vol, però tampoc n’aconseguiràs un resultat dolent, ni molt menys.

Per això penso que és una frase a tenir en compte en tots aquells moments en que s’està a punt de tirar la tovallola, o quan es pensa que un no és capaç de fer les coses que s’ha proposat; el mateix Leo Burnett, seguint la filosofia que s’amaga darrere la aquesta cita, ha aconseguit fer tot allò que desitjava i, fins i tot, quedar-se dins la història del món de la publicitat com un dels 5 grans representants d’aquesta.

Imatge

 

*Publicat per MªAlejandra Roca

Publicat dins de 6. Edat moderna | Deixa un comentari

“Boig per tu”: el clàssic dels clàssics

Sau fou un dels grups pioners del rock català i ha esdevingut un dels millors grups d’aquest gènere musical de tots els temps, fins al punt que les seves cançons segueixen encara presents entre aquells que n’eren admiradors i els que no.

El grup es formà l’any 1986 quan dos dels seus membres, en Carles Sabater i en Pep Sala, es conegueren durant la gravació d’un programa pilot de TV3. El final del grup arribà a causa d’una aturada càrdio-respiratòria que el cantant va patir després d’un dels seus concerts i que li provocà la mort.

Amb deu discos a les seves esquenes, Sau es consolidà com a fenomen de masses i oferí centenars de concerts arreu dels Països Catalans i d’Europa.

No obstant, la fama i la solidificació del grup no els va arribar fins el 1990, any en el qual el seu tercer disc (anomenat “Quina nit”) sortí a la venda. Una de les cançons més conegudes i emblemàtiques d’aquest àlbum és la de “Boig per tu”, cançó que tractarem en aquest post .

Tot i ser una cançó bastant típica entre els catalans, podríem dir que s’ha arribar a convertir en una mena d’himne de les cançons d’amor catalanes, entre moltes d’altres com la de “Paraules d’amor” d’en Joan Manel Serrat.

“Boig per tu” era el tercer single del disc i fou composada per Pep Sala i lletrada per ell mateix, per en Carles Sabater i per en Joan Capdevila. Com a curiositat, Pep Sala en una entrevista per a un capítol del programa de TV No me la puc treure del cap, el qual anava dedicat a aquesta cançó, va deixar descobrir al públic que una de les estrofes de la cançó (“Quan no hi siguis al matí/ les llàgrimes es perdran/entre la pluja/ que caurà avui) està inspirada en un fragment de la pel·lícula Blade Runner on es diu: “Tots aquests moments es perdran en el temps, com llàgrimes en la pluja. És hora de morir”.

El tema que es tracta en la cançó és la declaració d’amor a la Lluna, tot i que també es pot entendre com una declaració a una persona estimada. En tractar-se d’una declaració d’amor, tot el que es diu en ella està relacionat amb el fet de com se sent l’autor o el protagonista sense tenir a aquesta persona tan especial al seu costat.

Tot i estar escrita d’una manera bastant senzilla, és una cançó que ha arribat a moltes persones (fet que fa que avui en dia segueixi tenint encara tant èxit), ja siguin grans o petites. Avis, pares i adolescents se’n saben la lletra i la canten i la ballen quan aquesta sona.

FInalment i tenint en compte que aquesta és la última entrada del bloc, crec que és una bona manera despedir-se amb una de les millors cançons d’amor escrites en català que, des del meu punt de vista, existeixen. així doncs, aquí en teniu la lletra:  

A la terra humida escric
nena estic boig per tu,
em passo els dies
esperant la nit.

Com et puc estimar
si de mi estàs tan lluny
servil i acabat
boig per tu.

Sé molt bé que des d’aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré
servil i acabat boig per tu.

Quan no hi siguis al matí,
les llàgrimes es perdran
entre la pluja
que caurà avui.

Em quedaré atrapat
ebri d’aquesta llum
servil i acabat
boig per tu.

Sé molt bé que des d’aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré
servil i acabat boig per tu.

*Publicat per Mariona Monroig

 

Publicat dins de 5. Baixa edat mitjana, Uncategorized | Deixa un comentari

Altres formes de definir la dansa

Imatge“Ballar és deixar que la música transformi el teu cos en poesia on cada moviment és una paraula”.

Sovint, les cites que més ens agraden són les que extraiem de llibres de lectura, de cançons o de poemes, o bé  són cites de personalitats famoses i conegudes com filòsofs, grans escriptors, etc.

Tot i això, en el nostre dia a dia ens trobem amb milers de frases dites per aquelles persones més properes a nosaltres que ens poden arribar a cridar l’atenció i, fins i tot fer-nos sentir alguna cosa més que una emoció . Aquest és el cas de la cita que he volgut compartir avui amb tots vosaltres a través d’aquest bloc.

Cal destacar que el fet d’haver triat aquesta cita i no una altra em permet obrir-me i mostrar-me una mica més com sóc jo, ja que té a veure amb una de les meves activitats preferides que practico amb freqüència i que m’arriba a omplir de tal manera que em costaria acostumar-me a viure sense ella, si més no la trobaria a faltar: la dansa.

En primer lloc, si prenem com a referència el seu significat la dansa consisteix en l’art o tècnica de ballar, és a dir, en un conjunt de moviments que es realitzen amb el cos seguint el ritme de la música. No obstant, per a mi no es redueix a una simple definició com aquesta sinó que és molt més. El ball és una eina d’expressió de la personalitat de cadascú, és una forma d’alliberar tensions i és una manera d’evadir-se de la realitat que et permet no pensar en res més que no sigui la relació entre els passos que es van realitzant, l’espai i el teu cos.

En segon lloc, i aquest és el context en el qual va sorgir la cita, actualment l’escola de dansa a la qual assisteixo està preparant el festival de final de curs que cada any realitza. Davant la pressió per la falta de temps, els nervis i les llargues hores d’entrenament, les classes resulten cada cop més dures i els professors exigeixen més als seus alumnes, de manera que aquestes paraules dites per la directora de la mateixa escola ens van relaxar i ens van fer recordar que el més important no és que tot surti a la perfecció, sinó sentir allò que estàs fent i sobretot gaudir-ho.

La cita en sí, és una definició del concepte de dansa però no literal ni el que s’acostuma a sentir, com el que jo he definit unes línies més amunt. És un sentit de caire més emocional i expressiu en el qual es compara el cos del ballarí amb la poesia, de manera que cada pas que es al ritme de la música esdevé una paraula. Al mateix temps, està relacionant dos tipus d’art completament diferent entre ells: la poesia i la dansa. Tot i això, totes dues són formes d’expressió ja sigui a través de la paraula com del moviment, per tant, podríem dir que hi ha una transformació de l’expressió verbal pròpia de la paraula, en no verbal a través dels moviments del cos, com bé ho serien els gestos.

Finalment i a mode de conclusió, m’agradaria dir que que la dansa és una forma de comunicació tant vàlida com ho és la paraula. De manera que en l’expressió i la comunicació tot s’hi val.

*Publicat per Mariona Monroig

Publicat dins de 6. Edat moderna | Deixa un comentari

La creació de namings

Fa unes setmanes, ens va tocar fer una pràctica sobre la creació d’un nou naming per a un producte, és a dir, crear el nom de marca d’aquell producte.  Concretament, havíem d’idear un nom per a unes noves sabates de pell originals de Menorca, idònies per a caminar per la muntanya i fer esports d’aventura. El nom triat havia d’expressar les qualitats i característiques del producte de manera clara i entenedora per als futurs consumidors.  No va ser una feina tan fàcil com semblava, ja que el nom proposat podia semblar-te ideal com a  nova marca, però el professor o el client, no sempre tenen el mateix punt de vista que tu. Seguidament, anem a conèixer una mica més sobre la teoria que ens va ajudar a fer la pràctica.

Una marca està formada per diversos elements. El primer d’ells és el nom o fonotip, que es tracta del nom de la marca. Després trobem el logotip, que és el nom de la marca escrit amb una tipografia i un color determinats. I per últim, està present l’imagotip, que representa la imatge o el dibuix de la marca.

Pot semblar que buscar un nom per a una nova marca o un nou producte no sigui gaire complicat, perquè penses alguna paraula o alguna frase que tingui alguna relació amb el que es vol representar i ja tens una marca creada; malauradament, no és així. Per a què el nom de una marca sigui bo, fort i tingui un cert èxit, ha de complir una sèrie de condicions. A continuació esmentaré les més importants. Primerament, ha de ser un nom breu, oscil·lant entre una i dues paraules, i millor si només té entre una o dues síl·labes. Per altra banda, ha de tenir una fàcil lectura i memorització, i una certa eufonia. De la mateixa manera, ha de tractar-se d’un nom internacional, de forma que pugui ser aplicat arreu del món sense haver-lo de canviar a causa de la diferència entre cultures o significats del llenguatge. Però, per sobre de tot, ha de tenir una certa relació amb els valors i els trets que fan única a la marca, i per tant, la diferencien de la resta.

Existeixen dues maneres per a crear un nom de marca: el naming inventat i el naming relacionat. El naming inventat es crea a partir de l’utilització de figures retòriques tals com: l’analogia (buscar les semblances entre el producte i alguna altre referent), el contrast, l’evocació (suggerir sentiments positius referents al producte), l’amplificació (ús de noms en grau superlatiu), la confiabilitat (inspirar confiança), la combinatòria, el brainstorming i la utilització de camps semàntics (associar la marca amb conceptes posteriorment desenvolupats). Pel que fa al naming relacionat, es produeix a través de la recerca d’informació en els orígens de l’empresa. En aquest cas també trobem diversos procediments per a realitzar-ho: la denominació patronímica (posar a la marca el nom del seu fundador), per denominació toponímica (posar-li el nom del lloc d’origen), per anagrama (combinar, de manera que diguin alguna cosa de la marca, lletres o síl·labes), per sigles i per les inicials.

A continuació deixo un enllaç amb exemples d’aquest procés de naming :

http://www.logoestilo.com/ejemplos-naming/digitval

Publicat per Eva Jiménez.

Publicat dins de 4. Alta edat mitjana | Deixa un comentari